La societat del rendiment colonitza el nostre temps i els nostres afectes, esborrant els límits entre fer i ser. És possible imaginar alternatives a la lògica productivista? En aquest assaig, Mireia Serrano analitza una constel·lació de pràctiques artístiques contemporànies basades en cinc resistències somàtiques a l’imperatiu de la hiperproductivitat: estar, reposar, badar, fracassar i gaudir. Partint del cos com a mitjà per adquirir coneixement i generar pensament, aquests projectes defugen l’utilitarisme per endinsar-se en els diferents camps de la inactivitat, la deambulació o el joc com a formes noves de subjectivitat i de relació, al mateix temps que reivindiquen l’art com a situació i experiència.
