La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental

La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental. El 'Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs' (1291-1294) de Jafudà Bonsenyor (Libro en papel)

Editorial:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Año de edición:
Materia
Filosofía
ISBN:
978-84-1118-287-4
Páginas:
570
Encuadernación:
Rústica
30,00 €
IVA incluido
Disponible en 2 semanas

La saviesa de transmissió aràbiga...
https://puv.uv.es/la-saviesa-de-transmissio-arabiga-en-la-mediterrania-occidental.html
Este estudio del texto y el contexto del ‘Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs’, de Jafudà Bonsenyor (c. 1255-1331), presenta una edición crítica siguiendo las pautas clásicas de la edición de textos antiguos, con la novedad de incluir un estudio paremiológico de cada uno de los enunciados sapienciales de la obra. La aportación documental de enunciados concordantes en traducciones de obras sapienciales arábigas o hebreas y localizados en otros textos latinos y románicos permite la formulación de hipótesis sobre las posibles fuentes usadas por el autor. En cuanto a Jafudà Bonsenyor, se actualizan y se completan los datos biográficos y se corrigen errores, reiterados a lo largo del tiempo, relativos a su vida y a la tradición de su obra, incluida la traducción medieval. Así mismo, se detallan los errores paremiológicos contenidos en las transcripciones, ediciones y traducciones modernas. En cuanto al contexto de la obra, fruto de la transmisión arábiga de la sabiduría oriental producida en el tiempo de Jaime II como rey de Sicilia (1285-1295) y de los dominios continentales del Casal de Barcelona (1291-1327), se expone la relación cultural, estrecha y productiva, entre Sicilia y Cataluña, y se formula una reubicación, fundamentada de las obras sapienciales de la época, en el Mediterráneo occidental.
Maria Conca Martínez (Beneixama, 1948), doctora en Filología (1994) y profesora universitaria honoraria (desde 2013), y Josep Guia Marín (València, 1947), doctor en Matemáticas (1974) y en Filología (2008) y exvicerrector de Estatutos (1984-1986), tienen una larga trayectoria docente e investigadora en la Universitat de València. Los dos han participado en congresos, seminarios y equipos de investigación internacionales como especialistas en fraseología y paremiología, análisis estilístico del discurso y literatura sapiencial catalana y románica. Sobre estos temas han publicado, además de numerosos artículos en revistas especializadas, varios libros. Maria Conca es autora de ‘Paremiologia’ (1987) y de ‘Els refranys catalans’ (1988). Josep Guia ha publicado ‘De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del Tirant lo Blanc’ (1996), ‘Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV’ (1999), ‘Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental’ (2010) y, en colaboración con otros autores, ‘Hernán Núñez. Refranes o proverbios en romance’ (2001). Conca y Guia, conjuntamente, son autores también de ‘Els primers reculls de proverbis catalans’ (1996) y ‘La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions’ (2014). Por su actividad incansable al servicio del país, de la lengua y de la cultura han recibido numerosos galardones académicos y reconocimientos cívicos.



Aquest estudi del text i el context del 'Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs' de Jafudà Bonsenyor (c. 1255-1331), en presenta una edició crítica seguint les pautes clàssiques de l'edició de textos antics, amb la novetat d'incloure un estudi paremiològic de cadascun dels enunciats sapiencials de l'obra. L'aportació documental d'enunciats concordants en traduccions d'obres sapiencials aràbigues o hebrees i localitzats en altres textos llatins i romànics, permet la formulació d'hipòtesis sobre les possibles fonts emprades per l'autor. Quant a Jafudà Bonsenyor, s'actualitzen i es completen les dades biogràfiques i es corregeixen errors, reiterats al llarg del temps, relatius a la seua vida i a la tradició de la seua obra, inclosa la traducció medieval. Així mateix, es detallen les errades paremiològiques contingudes en les transcripcions, edicions i traduccions modernes. Pel que fa al context de l'obra, fruit de la transmissió aràbiga de la saviesa oriental produïda en el temps de Jaume II com a rei de Sicília (1285-1295) i dels dominis continentals del Casal de Barcelona (1291-1327), s'exposa la relació cultural, estreta i productiva, entre Sicília i Catalunya, i es formula una reubicació, fonamentada de les obres sapiencials de l'època, a la Mediterrània occidental.