la catedral de València, la Seu de la ciutat, fou un més dels reflexos de la societat valenciana de l’època, on s’arreceraren, al llarg del s. XVI, des d’humanistes i homes de lletres vinculats majoritàriament a les famílies de la noblesa a preveres beneficiats d’extracció social més baixa, persones en definitiva que van tindre una implicació directa en la política i les institucions del moment: virreis, Reial Audiència, Universitat, ciutat…; i que a més, possibilitaren mostres ben reeixides no només de les arts arquitectòniques i sumptuàries, sinó també de la producció llibrària de la València del moment.
