El llibre és un reconeixement tant dels artistes tractats, com una reivindicació d'una disciplina artística oblidada: l'escultura i imatgeria religiosa, incidint en el fet que València va ser una de les zones d'Espanya on és més difícil acostar -se al treball dels tallers d'escultura religiosa anteriors a 1936. Tanmateix, el fet que Vicente Tena Fuster fora un artista amb obra a Espanya i altres països, ha permés estudiar imatges i conjunts escultòrics datats entre 1892 i 1934.
