"De ferralla a patrimoni" descriu, interpreta i analitza, a partir de l'ús de l'etnografia, l'intent per convertir en patrimoni les instal·lacions i espais que formaven part de l'antiga siderometal·lúrgica integral del Port de Sagunt. Aquells béns immobles que resistiren el desmantellament quedaren en desús a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat.
Al llarg de prop de trenta anys aquests béns han estat espai d'atenció d'agents socials que amb diferents sensibilitats, posicionaments, recursos i programàtiques han tractat de reutilitzar i fer prevaldre la seua pròpia lectura del valor, l'ús i les representacions col·lectives que emanen del passat i arriben fins al present. En definitiva, aquest text ens aproxima a la desigual i vetlada negociació social que s'amaga darerre dels processos de patrimonialització del sol, dels béns culturals i l'excelsa imatge del patrimoni cultura i industrial.
