Corts d'Alfons el Magnànim (València, 1417-1418) I

Corts d'Alfons el Magnànim (València, 1417-1418) I. I. Procés del braç reial (Libro en papel)

Editorial:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Año de edición:
Materia
Historia
ISBN:
978-84-1118-409-0
Páginas:
450
Encuadernación:
Rústica
40,00 €
IVA incluido
Disponible en 2 semanas

Les Corts d’Alfons el Magnànim (2 vol.)


https://puv.uv.es/corts-d-alfons-el-magnanim-ii-2-edicio.html


Alfonso, conocido como el Magnánimo, accedió al trono en 1416, cuando apenas tenía 19 años, y en abril de 1417 convocó por primera vez las Cortes en la Seo de Valencia para jurar las leyes de los valencianos, como era preceptivo al inicio de un nuevo reinado, y pedir subsidios para recuperar el patrimonio real alienado por sus antepasados. En contrapartida, los estamentos convocados esperaban conseguir la reparación de los agravios sufridos, muchos de ellos abusos de poder de los oficiales reales o de los monarcas, y la promulgación de nuevos fueros. En los dos volúmenes que integran la edición de las Cortes de 1417-18 se publican los documentos que guardan memoria de ellas: el proceso del brazo real, el proceso del brazo eclesiástico, el memorial de los agravios del brazo militar, así como el donativo obtenido por el rey y los fueros promulgados al finalizar las Cortes. En estas Cortes se produjo un hecho de indudable trascendencia política, la conversión de la Diputación del General en un órgano permanente e independiente de las Cortes, con una estructura y competencias bien definidas, integrado de manera paritaria por miembros de los tres estamentos, renovables por cooptación, y la creación de un aparato burocrático a su servicio.
Josepa Cortés Escrivà es doctora en Historia y profesora de Ciencias y Técnicas Historiográficas de la Universitat de València, donde imparte clases de Paleografía, Archivística y otras ciencias afines. Ha centrado su investigación en la práctica notarial, los archivos valencianos y la edición de textos y documentos medievales. Ha publicado varios artículos y libros, entre ellos ‘Formularium diversorum instrumentorum’ (1986), ‘Formulari de juristes’ (1991), ‘Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I: Jaume I (1236-1276)’ (2001), ‘Iacobi primi instrumenta in Archivio Sedis Valentinae asservata’ (2017), o ‘Aquestes són les obres que, yo, sor Isabel de Billena, é fetes en aquest monestir. Notes autògrafes de sor Isabel de Villena’ (2019). Actualmente prepara la edición de las memorias autógrafas del señor de Manises Pere Boïl de la Scala y Berenguer de Figuerola y de los 'Furs de la Generalitat'.

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.

Otros libros del autor