De vides, només en tenim una, i es veu tan condicionada, dirigida, mal acondu?da i fins i tot falsificada per idees, persones i pensaments entre els quals transcorre, que el temps que l'hem tinguda, un cop és una mica llarg, ens espanta per estrany, i no ens sembla gens el nostre temps, el de la nostra vida, la que potser existia, la que intu?m com a veritable i pròpia. Aleshores se'ns acut que, per descobrir-la i conèixer-la, ni que només sigui per besllumar-ne massa tard un trosset, no disposem de cap altre instrument que la paraula: en aquest cas, una colla de sonets.
