La figura i l'obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864) equivalen, en la consciència de molts valencians i en els clixés de la cultura oficial, a populisme rural, a obscenitat bròfega i irreverent i a clientelisme polític. En els seus textos teatrals i en els periodístics destaquen la rima fàcil, la broma grollera i l'estirabot excessiu. La seua trajectòria pública evoca, d'altra banda, les contradiccions del liberalisme i l'escassa visió política de les classes dirigents del seu temps. Però, més enllà dels tòpics, Bernat i Baldoví reflecteix la vivacitat i riquesa expressiva de la llengua col•loquial, les tensions de la societat valenciana del Vuitcents i la disparitat dels codis culturals que hi conflueixen.
