Els nou poemes que integren el present poemari obren la porta a un món estrany, oníric i sovint inhòspit. El lector que s’hi aventuri visitarà indrets en aparença tan dispars com ara les estepes de l’Àsia Central, un reialme de Logres devastat i envilit per la guerra, castells fantasmagòrics, les golfes d’una vella casa desballestada o la cripta dels caputxins a Palerm amb la seva sinistra col·lecció de cossos momificats. L’univers bastit al llarg del poemari és poblat per «una gent que fa molt va perdre els ossos», esperits les veus dels quals es fonen i confonen amb la veu del poeta: voivodes de Valàquia camaleònics i sarcàstics, vells de poble misteriosos que escolten Sibelius mentre passegen el gos, cruels genets tàrtars que segueixen el curs d’un cometa de sang, donzelles boscanes d’intencions dubtoses, herois i antiherois sorgits de la llegenda artúrica i ànimes en pena que reclamen una justícia que hom els negà quan vivien. Ballar amb els espectres és la suma de totes aquestes veus i de les històries que ens conten.