Pedra, paraula i ànima pretén ser un passeig poètic sota el sol fugisser del capvespre o les primeres llums de l?alba. Un itinerari que ens convida a la calma i la quietud de les hores esparses, traçat en versos blancs de quatre, sis, deu i dotze síl·labes mètriques, i marcant, entre silencis i pauses, el ritme, la cadència i la musicalitat inherent al tipus d?art poètica que millor s?avé amb la meva forma de dir, sentir i expressar-me en poesia, per transitar en l?equanimitat i en la complicitat de les emocions. Un espai de retrobada on atenuar les inclemències quotidianes i bastir, amb «pedra, paraula i ànima», un refugi on habitar. El recull, compost per cinquanta-nou poemes i un darrer poema síntesi, s?inicia i es tanca amb un vers que descriu un cercle des d?on transcendir l?instant viscut per convertir l?alè en poesia i que pretén impregnar tot el recull: «Desdibuixar l?alè, fer-ne un poema».
