A través de la visió d'un xiquet de la postguerra aquesta obra és l'estudi del temps, la història d'una ferida, la memòria d'un paradís o d'una pàtria on regnaven uns determinats sons, sabors, carícies o sensacions, que totes formaven una unitat amb la naturalesa i que tots ens unificavem amb ella perquè a tots ens pertanyien. Dibuixos d'Andreu Alfaro. Fotografies de Joan Antoni Vicent.
